dilluns, 6 de setembre del 2010

fuera de los brazos de un amor
y ya en los brazos de otra
no es placentero morir en la cruz,
más placentero es escuchar tu nombre susurrado en
la oscuridad.

dissabte, 14 d’agost del 2010


"fa uns quants mesos vaig desaparèixer i avui ja no sóc ningú"

divendres, 13 d’agost del 2010




Homenatge més sincer a Lluís Llach i no pas perquè sigui el seu aniversari, sinó perquè aquests dies la seva música m'ha recordat com vaig créixer al ritme de les seves tecles, com m'agradava la seva sensibilitat, i com m'agrada avui encara ballar les seves paraules i assaborir cada tonalitat de la seva veu.

dimecres, 28 de juliol del 2010


Ser i no només estar

dilluns, 26 de juliol del 2010

On la vida em porti


Fugir no és desfer problemes.
Plorar no és solució.
Fingir no és dir la veritat.
Fugir és agafar cada oportunitat i deixar-te caure.
Plorar és netejar per començar a estimar.
Fingir és fer desaparèixer la por.



Agafaré s'oportunitat i fugiré, ploraré i fingiré.


Londres, esperem.

dimecres, 12 de maig del 2010


- Ai, si vas a ca n'Agustí compram un "chupa-chup" de llimona. O bé.. no, espera! Compreeeeem... una regalèssia negra! Sí, sí.. una regalèssia. Espera!!... comprem també un "chupa-chup", però no el vull de llimona, sinó de fressa. MMM.. què bona que serà. Va, fe via!!

I quan m'han duit es "chupa-chup" de fressa m'he adonat que el volia de llimona.

Aquesta és una de ses tantes vegades as dia què vacil d'una cosa a una altre. En aquest cas, no té cap importància i sa conseqüència de sa decisió no afecta de manera dràstica ni altera sa vida quotidiana.Però, moltes vegades esteim indecisos i vacil·lam en decisions claus i vinculants de sa vida. I, lo pitjor de tot no és dubtar, sinó penedir-se una vegada ja ho has triat!

dijous, 29 d’abril del 2010


dia internacional de la dansa

Gràcies a sa família per dur-me davant ses portes de sa dansa i mostrar-me a sentir sa música d'aquesta manera. Gràcies a totes ses professores que m'han ajudat a créixer amb sa dansa. Gràcies a na Júlia, que sempre ha pensat que jo podia. I, sobretot, gràcies a n'Emma, n'Horte i na Pepi, que me deixen compartir avui encara aquesta apassionant aventura!

Feliç dia de sa dansa!

dijous, 25 de març del 2010


Sensibilitat per tocar i per transmetre.
Sensibilitat per escoltar, per mirar, i també per estimar.
Sensibilitat per mirar enrere, però també per caminar endavant.
Sensibilitat per la tranquil·itat i per la bogeria.
Sensibilitat per tu, per l'amistat i per l'amor.
Sensibilitat per la família.
Sensibilitat per viure.

dilluns, 22 de març del 2010

na Maria està cansada

A algunos la razón les sirve más para justificar
su conducta que para dirigirla
Gustave Le Bon

dimecres, 17 de març del 2010


Amistat

dissabte, 13 de març del 2010


Cuento sin U

Escribiendo sin "U"
puedo hablar hasta el cansancio de mí,
de lo mío, del yo,
de lo que tengo,
de lo que me pertenece...
Hasta puedo escribir de él,
de ellos
y de los otros.
Pero sin "U"
no puedo hablar de ustedes,
del tú,
de lo vuestro.
No puedo hablar de lo suyo,
de lo tuyo,
ni siquiera de lo nuestro.
Así me pasa....
A veces pierdo la "U"....
y dejo de poder hablarte,
pensarte, amarte, decirte.
Sin "U", yo me quedo pero tú desapareces...
Y sin poder nombrarte,
¿cómo podría disfrutarte?.
Como en el cuento... si tú no existes,
me condeno a ver lo peor de mí mismo
reflejándose eternamente,
en el mismo
mismísimo
estúpido
espejo.

Jorge Bucay

dijous, 11 de març del 2010


Y si es cierto que has dejado de quererme
yo te pido,
por favor,
¡ no me lo digas!
Necesito hoy
y todavía
navegar
inocente en tus mentiras...
Dormiré sonriendo
y muy tranquilo.
Me despertaré
muy temprano por la mañana.
Y volveré a hacerme a la mar,
te lo prometo...
Pero esta vez,
sin atisbo de protesta o resistencia,
naufragaré por voluntad i sin reservas
en la profunda inmensidad de tu abandono...
J. Bucay

dimarts, 9 de març del 2010





A dancer doesn't need a stage, only a soul


dissabte, 27 de febrer del 2010


transformaron la vida en una aventura

dilluns, 8 de febrer del 2010

Si quieres correr, párate.

Fotos de'n Marc Rotger. Gràcies (: