divendres, 13 d’agost del 2010
Homenatge més sincer a Lluís Llach i no pas perquè sigui el seu aniversari, sinó perquè aquests dies la seva música m'ha recordat com vaig créixer al ritme de les seves tecles, com m'agradava la seva sensibilitat, i com m'agrada avui encara ballar les seves paraules i assaborir cada tonalitat de la seva veu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Músic digne d'un homenatge històric. Tant històric com la petjada que ha deixat ell als Països Catalans.
Publica un comentari a l'entrada