- Ai, si vas a ca n'Agustí compram un "chupa-chup" de llimona. O bé.. no, espera! Compreeeeem... una regalèssia negra! Sí, sí.. una regalèssia. Espera!!... comprem també un "chupa-chup", però no el vull de llimona, sinó de fressa. MMM.. què bona que serà. Va, fe via!!

I quan m'han duit es "chupa-chup" de fressa m'he adonat que el volia de llimona.

Aquesta és una de ses tantes vegades as dia què vacil d'una cosa a una altre. En aquest cas, no té cap importància i sa conseqüència de sa decisió no afecta de manera dràstica ni altera sa vida quotidiana.Però, moltes vegades esteim indecisos i vacil·lam en decisions claus i vinculants de sa vida. I, lo pitjor de tot no és dubtar, sinó penedir-se una vegada ja ho has triat!

dia internacional de la dansa

Gràcies a sa família per dur-me davant ses portes de sa dansa i mostrar-me a sentir sa música d'aquesta manera. Gràcies a totes ses professores que m'han ajudat a créixer amb sa dansa. Gràcies a na Júlia, que sempre ha pensat que jo podia. I, sobretot, gràcies a n'Emma, n'Horte i na Pepi, que me deixen compartir avui encara aquesta apassionant aventura!

Feliç dia de sa dansa!

Sensibilitat per tocar i per transmetre.
Sensibilitat per escoltar, per mirar, i també per estimar.
Sensibilitat per mirar enrere, però també per caminar endavant.
Sensibilitat per la tranquil·itat i per la bogeria.
Sensibilitat per tu, per l'amistat i per l'amor.
Sensibilitat per la família.
Sensibilitat per viure.

na Maria està cansada

A algunos la razón les sirve más para justificar

su conducta que para dirigirla

Gustave Le Bon

Amistat

Cuento sin U

Escribiendo sin "U"
puedo hablar hasta el cansancio de mí,
de lo mío, del yo,
de lo que tengo,
de lo que me pertenece...
Hasta puedo escribir de él,
de ellos
y de los otros.
Pero sin "U"
no puedo hablar de ustedes,
del tú,
de lo vuestro.
No puedo hablar de lo suyo,
de lo tuyo,
ni siquiera de lo nuestro.
Así me pasa....
A veces pierdo la "U"....
y dejo de poder hablarte,
pensarte, amarte, decirte.
Sin "U", yo me quedo pero tú desapareces...
Y sin poder nombrarte,
¿cómo podría disfrutarte?.
Como en el cuento... si tú no existes,
me condeno a ver lo peor de mí mismo
reflejándose eternamente,
en el mismo
mismísimo
estúpido
espejo.

Jorge Bucay

Y si es cierto que has dejado de quererme

yo te pido,

por favor,

¡ no me lo digas!

Necesito hoy

y todavía

navegar

inocente en tus mentiras...

Dormiré sonriendo

y muy tranquilo.

Me despertaré

muy temprano por la mañana.

Y volveré a hacerme a la mar,

te lo prometo...

Pero esta vez,

sin atisbo de protesta o resistencia,

naufragaré por voluntad i sin reservas

en la profunda inmensidad de tu abandono...

J. Bucay